L’embolic en què s’ha convertit l’ambigua i altament conflictiva situació política i militar de l’Orient Mitjà sembla que de moment no tingui cap solució propera. Els enfrontaments locals, els desequilibris econòmics entre uns països i els altres, i també, en bona part, les contínues pressions exteriors fan que aquesta àrea del món sigui un indret especialment inestable. En el fons, però, hi ha sobretot una qüestió econòmica que no només hi té un relleu molt destacat sinó que és decisiva: l’Orient Mitjà disposa d’una part molt important de les reserves de petroli i gas natural del món, i sense la seva producció hi hauria una crisi energètica general. Justament, l’encariment dels combustibles que ha tingut lloc aquestes darreres setmanes està relacionat amb la possibilitat d’una baixada important de la seva producció, si és que segueixen els esmentats enfrontaments armats. Però no es tracta només d’això, sinó també del patiment d’una població civil que en diversos indrets de l’àrea que comentem ha estat obligada a deixar els seus habitatges, sense saber quan hi podran tornar ni on han d’anar a refugiar-se. I evidentment, amb la incògnita de no saber què trobaran de casa seva, si és que hi poden tornar.

En els darrers dies s’ha seguit parlant molt de l’Orient Mitjà, que fins ara semblava una àrea geogràfica molt llunyana però que realment no és així sinó que en qualsevol mapa podem comprovar que no és pas més lluny dels Països Catalans que el nord de Noruega i Suècia. La distància real són les diferències que provenen de tradicions culturals diverses, que s’han desenvolupat al llarg del temps pràcticament sense contactes. Però el fet que l’Orient Mitjà sigui una àrea de gran producció de petroli ha canviat la situació i ara la relació econòmica ja és ben evident. I qualsevol circumstància que compliqui la producció o el transport de petroli, tal com passa en aquests moments, desperta totes les alarmes. Segurament en pocs dies n’anirem veient les conseqüències.

© Regió7