La rivalitat EUA-Xina i el declivi d’Europa
Des de l’enfonsament de la Unió Soviètica el 1991, el món ha evolucionat d’una situació bipolar a l’hegemonia dels EUA i, posteriorment, a l’ascens sostingut de la Xina. Si bé la URSS va suposar durant dècades la principal amenaça estratègica per als Estats Units, la seva capacitat per competir en l’àmbit econòmic i tecnològic va ser limitada. El model productiu soviètic mai no va aconseguir assolir nivells de competitivitat internacional comparables als occidentals, excepte en segments molt concrets com la producció militar o aeroespacial.
La Xina, en canvi, representa un repte molt més seriós. No és solament un rival militar amb capacitat nuclear, naval i espacial, sinó també un actor tecnològic de primera magnitud. La Xina ha superat els Estats Units en producció de recerca científica en intel·ligència artificial (IA), lidera les sol·licituds de patents globals en IA aplicada i ha desplegat capacitats comercials i militars a una escala sense precedents. Aquesta innovació tecnològica i poder productiu converteixen la competència sino-americana en l’eix central del segle XXI.
El desplaçament del centre de gravetat econòmic cap a Àsia és una realitat. Aquest continent concentra prop del 60% de la població mundial i genera al voltant del 40% del PIB global. El Pacífic ha reemplaçat l’Atlàntic com a principal escenari de competició estratègica, i el........





















Toi Staff
Gideon Levy
Tarik Cyril Amar
Sabine Sterk
Stefano Lusa
Mort Laitner
Ellen Ginsberg Simon
Mark Travers Ph.d
Gilles Touboul
Daniel Orenstein