Ho sento, Manresa
Més d'un miler de persones van fer a Manresa una marxa silenciosa amb espelmes en record de Carles Vilajosana / Mireia Arso / RG7
L’assassinat d’en Carles Vilajosana ens ha colpit. Davant d’un fet d’aquesta gravetat, el primer és expressar el condol i l’escalf a la seva família i a les persones que l’estimaven. Però, des de la responsabilitat política, no ens podem quedar només aquí.
Ho sento, Manresa. Ho podem fer millor.
Ho sento perquè massa sovint, entre tots, hem desplaçat el debat cap allà on ens resulta més fàcil discutir. Hem convertit problemes de convivència, seguretat i incivisme en debats identitaris o sobre l’origen de les persones. I potser així hem deixat de formular-nos les preguntes que realment importen.
Què està passant perquè un menor surti al carrer amb una arma blanca? Què falla perquè sigui capaç d’utilitzar-la contra una altra persona? En quin moment hem normalitzat determinades conductes, la violència, la falta de respecte o el menyspreu per les normes més elementals de convivència?
No va d’on ha nascut ningú. Va de conductes. De valors, educació, família, escola, carrer i comunitat. Va d’autoritat i també de conseqüències. I va........
