Quan ha quedat clar que l’objectiu de l’atac a l'Iran no era el d’enderrocar el règim, per altre costat, fet molt difícil d’aconseguir amb atacs aeris per més llargs i mortífers que siguin. Com també queda clar que l'Iran no té armes nuclears, ni està en camí de tenir-ne, tothom es pregunta quins són els motius reals. Si deixem de banda que els dos líders estan en situació delicada davant de les eleccions de la tardor, i una guerra pot augmentar les possibilitats electorals, la resta poden ser especulacions.

Mentre en el cas de Netanyahu sembla més clar, aniquilar el seu gran enemic a la regió l’Aiatol·là Ali Jameni (Ali Khamenei), aprofitar per ocupar el sud del Líban i accelerar l’annexió de Cisjordània amb el que acaba amb la possibilitat d’un estat Palestí. En el cas de Donald Trump tot són especulacions, però no es veu un motiu clar, si de cas el control del petroli iranià. Seria un motiu de força, i aquells que no ens creiem que Trump sigui un pollastre sense cap, sinó al contrari, que tot en té un perquè, que no és un altre que els negocis, n’estem convençuts.

I aquí comença l’autènticament preocupant. L’administració Trump està lliurant una guerra sorda amb la Xina. Primer va ser Veneçuela, on s’han quedat amb el petroli i alhora han impedit la venda a la Xina que era el primer importador del país, i ara l'Iran que també és el màxim proveïdor del país asiàtic. Ambdós casos, Xina no pagava amb dòlars americans, sinó amb yuams xinesos a part d’en tecnologia i infraestructures.

La pregunta que es deuen estar fent totes les cancelleries del món és fins quan aguantarà la paciència xinesa? Per primera vegada hem vist com la Xina té dos portaveus per parlar de l'atac a l'Iran, l’un civil i l’altre militar. Aquest segon, com aquell que no vol la cosa, ha definit als EUA, com un estat bel·licós perquè al llarg de la seva existència gairebé sempre ha estat en guerra.

Sembla clar que Trump vol ofegar a la Xina perquè es quedi sense energies fòssils, i tot i que és un país molt avançat en energies renovables i està fent un desplegament immens d’energia nuclear, encara depèn i molt del petroli i el gas extern. La pregunta que ens hem de fer és quin pas farà ara Xi Jinping? La qüestió és que l’estan deixant amb poques sortides, a part d’esprémer al màxim les reserves russes i de l’Àfrica negra. Amb això en té prou? No ho sembla. Està disposat a una gran recessió al seu país? És una incògnita, però tampoc ho sembla, almenys sense enfrontar-se al seu enemic.

Trump està posant al límit a l’altra potència militar? La Xina. De veritat vol una guerra amb foc real.

© Regió7