Diumenge el president a l’entrevista a El Periódico va encetar un meló que segur portarà cua. Deia: avui construïm habitatge per pagar la urbanització dels carrers, les places i jardins, a partir d’ara haurem de densificar. Si fins ara en construíem cinc-cents, però n’hi caben set-cents n’haurem de construir set-cents perquè no tenim sol. Hem de canviar el paradigma.

La densificació és un debat que els urbanistes tenen, atenent criteris de sostenibilitat. Com més altes i compactes són les ciutats més sostenibles es tornen, atès que les ciutats planes consumeixen molt més, tant per ser construïdes, com per viure-hi. Com més plana és la ciutat més augmenta la mobilitat obligada atès que els equipaments es troben més lluny. A les ciutats compactes tot és més a la vora.

Entenc que el president ens volia dir, si aquí fins ara es podia construir baixos i quatre alçades, ara hem de proposar que s’hi pugui construir baixos i cinc o sis alçades. Fins aquí tot correcte, la pregunta clau és: per aquí va la plusvàlua generada per aquestes noves alçades? Si entenem que l’habitatge és de promoció pública no hi ha problema, l’administració en menys diners posa a disposició dels ciutadans més habitatge.

A qui se’ls hi hauran posat les orelles dretes són als promotors atès que a més alçada més benefici. Hem de tenir present que els promotors busquen beneficis del 20%. En el règim protegit aquests números no surten, per això hi ha tan poc habitatge a preu assequible al mercat. Ara amb més alçaria, milloraran les ràtios de benefici en aquest sector, hi entraran? Crec que preferentment continuaran amb la renda lliure perquè tot el que fan ho tenen venut, per car que sigui, els ciutadans fan l’esforç d’hipotecar-se fins on faci falta. Però també és cert que si la promoció pública comença a tirar, es veuran obligats a fer-ne perquè la competència abaixarà preus.

Atenen això potser la solució passa perquè aquesta densificació només sigui en règim d’habitatge de protecció pública. Però això té un problema les pastilles de terreny que queden solen ser petites, no diguem els solars, si densifiquem la promoció pública, les edificacions semblaran bolets i no tindran continuïtat en l’entorn això també s’haurà de tenir en compte. Tampoc crec que el president estigués pensant amb els àtics i sobre àtics de l’època Porcioles a Barcelona.

Un cop aquí haurem de convenir que probablement la densificació només serà aplicable en la construcció de nous sectors. Quelcom semblant al que va passar als anys setanta i vuitanta. A Manresa en tenim dos exemples clars la Font dels Capellans i la Balconada.

© Regió7