Dijous a la nit encara puc escriure sense haver baixat a l’infern de Trump; fa setmanes que m’estalvio les cues diàries a la ratera de la C-55 (perquè és més tranquil entrar a Manresa per la carretera de can Massana); he fruït el vídeo viralitzat de l’Òscar Andreu amb les 10 màximes que recomana en el seu llibre «Manual de defensa del català»; m’he extasiat (és un dir) escoltant testimonis, advocats i jutges que rivalitzen a desembussar les clavegueres ministerials de la Kitchen i les mascaretes de Koldo; em vaig emocionar veient les imatges de l’astronauta Armstrong petjant la superfície lunar el 20 de juliol del 1969, i m’he preguntat quin rerefons hi deu haver en el muntatge de l’Artemis II voltant la Lluna; he tingut oportunitat d’afegir-me als debats filosòfics sobre el penal del manresà Pubill, i encara he pogut parar atenció encuriosida a temes com el desitjat conveni del Centre de Salut del Solsonès amb Altahia, o el que suposa la bona notícia de la sortida del primer Cupra elèctric construït a la Seat. Estalvio fer referència a més fets noticiables d’aquesta setmana tan intensa (em queda el rau-rau de què farà el Botero Netanyahu amb les calderes que té bullint a l’infern libanès), perquè vull que em quedi espai per reflexionar sobre l’experiment aquest de les esquerres que volen salvar tot el que tenen, si amb els seus escons aconsegueixen que el PSOE es mantingui dempeus davant les dretes extremes i per extremar. Com que la proposta la lidera Rufián a contracor de Junqueras, caldrà preguntar-se quin és l’objectiu final: enviar a l’infern l’electorat català per salvar opcions espanyolistes de tota la vida? Alguns dels protagonistes que donen la cara en aquest tema, més aviat s’han distingit per amagar el cap sota l’ala quan calia defensar Catalunya de les agressions de l’estat espanyol. Així, faci costat o no a la proposta de Rufián, l’actual ministre de Cultura, Ernest Urtasun, militant destacadíssim dels Comuns de Colau, Pisarello, Albiach i companyia, sembla haver assumit el que diu el seu DNI, perquè s’ha mullat de valent en oposar-se frontalment que el Guernica de Picasso viatgi al País Basc pels perills que el trasllat malmeti el mural, actitud contundent que s’ha trobat a faltar quan se li ha demanat del dret i del revés que defensi el mateix que diuen els tècnics sobre les pintures de Sixena, reclamades amb catalanofòbia pel govern d’Aragó. Les esquerres espanyoles que vol unir Rufián votaran a favor del finançament singular que reclama Catalunya? I el traspàs de competències sobre immigració continuarà tenint tics racistes per als podemites? Quina defensa faran del model immersiu de l’ensenyament català enfront d’un poder judicial esbiaixat, mani qui mani a la Moncloa?

© Regió7