Just la setmana que al Liceu s’ha donat el tret de sortida a la nova temporada escènica, la ciutadania ha pres consciència d’assistir diàriament a la representació d’una obra del teatre de l’absurd, aquell corrent dramàtic que reflexiona sobre la falta de sentit de la vida humana, el buit existencial i la incapacitat de comunicar-nos realment. No importa l’escenari, perquè la globalització fa possible que les obres s’interpretin arreu seguint un guió idèntic que la IA explicita: «Sense acció clara (les trames no tenen un començament i un final lògics). Diàlegs buits (les converses es repeteixen o no porten enlloc). Incomunicació (els personatges parlen, però no s’entenen........

© Regió7