L’any 1983 es va iniciar el procés d’expulsar el trànsit rodat del centre de la ciutat començant per l’eix Sant Miquel-Plana de l’Om-carrer del Born. Va ser el final de la Manresa tradicional, la que tenia com a centre la plaça Major i l’eix principal fins a Sant Domènec. Es va crear el Mercat de Puigmercadal (volien eliminar el de la plaça Major) i va aparèixer el Pryca. Van marxar la Cambra de Comerç, els jutjats i altres entitats, la parada de taxis... Es va tancar l’aparcament de la Seu i es va obrir el de la Caserna, avui inexistent. Van tardar molts anys a fer el «búnker» de la Reforma. Quan ens queixem de l’estat del barri Antic hem d’adonar-nos que una acció tan potent com la de fer-hi una illa de vianants, si no va acompanyada d’un programa urbanístic que tingui en compte els agents de la zona porta necessàriament al desastre. No es va pensar en els veïns, amb molts problemes d’accessibilitat. Els propietaris, en veure les dificultats que generava el nou sistema van decidir marxar i no invertir a arreglar els edificis, rehabilitar sempre és més car que construir de nou. Els botiguers sempre van patir amb l’accés dels proveïdors a la zona i amb un excés de zel de la Policia Local, però van haver de pagar les obres a preu d’or amb l’argument que els manresans hi passejarien a gust i en comprarien més, una gran mentida. Fer urbanisme no vol dir fer obres, cal una visió social global. L’Ajuntament va pensar en la ciutat, però no va tenir en compte els veïns els propietaris i els botiguers. No es poden fer accions que queden molt bé electoralment i agraden a qui no les pateix. Van expulsar els diners privats i els programes de rehabilitació sempre s’han basat en l’arribada de subvencions i Manresa no és capital de província. Ja no hi ha cotxes, però tampoc no hi ha gairebé ni botigues ni veïns.

© Regió7