La Diada ha estat amarga. De les il·lusionants jornades de fa una dècada s’ha passat a una celebració dividida. L’entusiasme processista no va tenir la recompensa esperada, però la seva reconversió parcial en una buida retòrica radicalitzada que navega el corrent ultra que recorre el planeta és un premi diferit i llastimós. De la bella a la bèstia.

A Manresa, van haver de passar només unes hores perquè aquesta mateixa retòrica embrutés el dol per la mort de Carles Vilajosana. Els gurús de l’apocalipsi ètnic van abonar-se indocumentadament a la tragèdia que esperaven per atiar l’odi, l’únic de què confien sobreviure........

© Regió7