Darrerament, hem descobert o redescobert un parell d’idees útils. La primera és que la descarbonització no era una mania woke ni una mesura destinada «només» a combatre l’escalfament global i protegir la salut dels éssers respirants, sinó també un intent d’assegurar el futur de l’economia europea i de reforçar la nostra autonomia estratègica. L’energia provinent de fonts renovables les generem aquí, amb el vent, l’aigua i el sol que ens cauen del cel, mentre que el gas i el petroli els hem d’anar a comprar lluny i ens fa dependents de circumstàncies i decisions d’altri. Dit d’una altra manera, Europa és ecologista per convicció però també per necessitat. L’altra cosa que hem après és que d’energia completament neta només n’hi ha una: la que no es consumeix. Totes les altres tenen alguna mena d’externalitat negativa que cal gestionar i dosificar. Per descomptat que els combustibles fòssils comporten perjudicis i amenaces molt més greus i evidents, des de les emissions de CO2 i de partícules nocives fins als vessaments al mar o l’impacte de les instal·lacions vinculades. Però les energies renovables -l’eòlica, d’hidràulica o la solar- tampoc són del tot innòcues, perquè consumeixen territori, paisatge i matèries primeres, i perquè generen residus no sempre fàcils de reciclar.

Reduir les emissions de CO2 i incrementar la independència energètica d’Europa té un preu, en forma d’enormes molins de vent, nous embassaments o lletjos camps solars. Per això el Pacte Verd Europeu, més vigent i necessari que mai i que preveu convertir-nos en el primer continent (amb el permís de l’Antàrtida) climàticament neutre l’any 2050, es marca com a primer objectiu reduir el consum energètic en un 19% entre 2020 i 2030. Com? En tres camps, sobretot: la construcció, la indústria i el transport, fent edificis molt més eficients energèticament, modificant mètodes de producció per reduir la despesa energètica (d’això anaven en part els fons New Generation), i electrificant i optimitzant el nostre sistema de transports i mobilitat, tant de persones com de mercaderies i tant el públic com el privat.

No cal dir que és en aquest darrer àmbit, el dels desplaçaments, on menys hem avançat. Sabem que l’opció què ens permetria disminuir més significativament el consum energètic és augmentar l’oferta i l’ús del transport elèctric col·lectiu (altrament dit tren), però la poderosa indústria de l’automòbil i la inèrcia de tants anys d’obsessió automobilística no ens deixen avançar al ritme que caldria.

Per il·lustrar-ho de forma entenedora (tot i que una mica simplista, ho admeto) hi poso un exemple proper: si en lloc de desdoblar la C16 i atreure encara més cotxes, recuperéssim el ferrocarril al Berguedà, ens estalviaríem una gran quantitat d’energia (fòssil o elèctrica). I potser no caldria construir la central elèctrica reversible projectada.

© Regió7