No voldria que passés per alt
Vaig tenir la sort d’estudiar i després treballar durant molts anys a l’Institut Français de Manresa.
Quan t’adones que se’n va l’últim dels seus dos grans referents, Monsieur et Madame Jorda, et venen al pensament totes aquelles coses que feien que l’Institut fos casa, fos família: les campanyes solidàries, les excursions a peu a Montserrat, la xocolata desfeta que Mme. Jorda feia per tots els alumnes a final de curs, les cançons de Nadal, el concurs de........
