Trump y Milei, en una imagen de archivo.

La recent visita de Javier G. Miley a Espanya ha deixat la remor dels improperis propinats no sols al president del govern espanyol, sinó a la premsa del seu propi país. Són els temps que corren. Però no ha sigut l’únic, ni el primer. “Perdedor”, “company terrible” i “gent desesperançada i dolenta” són alguns dels qualificatius amb els què el president Donald J. Trump ha menyspreat, no sols el govern, sinó també el poble espanyol. Tots dos mandataris recorren sistemàticament als exabruptes com a instrument polític. Han creat escola, els temps que corren.

Ara bé, cordem-ho una vegada més, l’estatunidenc és net d’alemanys i fill d’escocesa. Immigrant de segona generació, per tant. Tot i això perseguix per tots els mitjans possibles la presència hispana en el seu país. No té prou a expulsar sud-americans (Marco Rubio, excepció útil, és fill de cubans), sinó que pretén borrar l’empremta espanyola en el seu país. De fet, l’odi cap tot allò que provinga de l’àmbit hispà el mogué a ordenar, només accedir al poder, el canvi de denominació del golf de Mèxic pel d’Amèrica, i ara pretén el de Nou Mèxic per Nova Amèrica o bogeria similar

El problema és que cap secretari o assessor s’atreveix a assenyalar al president que la ciutat més antiga del que ara són els Estats Units és Sant Agustí, a Florida, fundada el 1565, o que els espanyols ja........

© Levante