Ramon Lapiedra, ante la pizarra de su despacho como catedrático de Física en el campus de Burjassot. / josé aleixandre

Escriure és de vegades un comiat. I sents com un dolor estrany entra per tots els racons de la casa. Tu mateix sembles un d'aquells racons. Tanmateix, no ets res. I encara menys si t'acaben de dir que s'ha mort Ramon Lapiedra. I deixes anar un renec. I mires per la finestra i el que veus és un reguitzell de tristesa, encara que potser aquesta tristesa estigues imaginant-te-la, perquè no sempre les ficcions tenen a veure amb el que no és veritat sinó tot el contrari: si m'invente que tot déu està trist aquesta vesprada d'incendis per tot arreu és perquè m'agrada pensar que a Ramon el volia tot déu. Ho dic perquè ho sé de bona font. Pels anys que vam passar junts a la Universitat de València, que van ser molts i plens de conflictes.

Una nova Universitat treia el cap en un món que començava a canviar de dalt a baix. I la de València, la nostra, no podia deixar passar de llarg aquesta possibilitat transformadora. Però d'això, de la tasca universitària de Ramon Lapiedra, en parlarà molta gent aquests........

© Levante