Acabo de llegir dos llibres que no tenen res en comú quant al contingut, però sí quant a l’estructura. L’un, En todo hay una grieta y por ella entra la luz (Anagrama) de Patricio Pron, que s’inspira en la icònica frase de Leonard Cohen, és una novel·la mutant, a mig camí entre l’assaig, l’autobiografia i el tractat filosòfic. L’altre, Lliçons d’abisme (Empúries) de Mar Bosch, és un llibre de relats curts. Tots dos es caracteritzen per tenir abundants notes a peu de pàgina que tenen vida pròpia, però que es poden llegir per complementar el text de la novel·la o dels contes. Així, en........

© La Mañana