En ua entrevista, en La Vanguardia, eth cantautor en asturian Rodrigo Cuevas, ditz que “El asturiano es lo más sèxi que hay”. Ei entrevistat damb motiu dera publicacion d’un disco en castelhan e en asturian e afirme que li produís dolor era diglòssia descompensada que patís er asturian, qu’ei en perilh de desaparicion imminent. E que “Lo sèxi me ges mès en asturian, pr’amor qu’er asturian ei lo mès sèxi que i a en mon”.

Eth recors dera aparença sèxi d’ua forma de parlar ei un motiu entà mantier-la, entà emplegar-la, però ei evident que lo dramatic ei qu’er asturian, e er occitan, e era sua varianta er aranés, an un vertadèr problèma de supervivéncia. Auem patit molti ans de repression, mos hen a sénter qu’ei ua lengua inservibla, e veiguem dia a dia coma s’abandone era lengua pes politics, e per suposats intellectuaus que de mès en mès s’exprèssen e escriuen en castelhan, veiguem coma dèishe d’èster importanta enes mieis de comunicacion, en ensenhament… E arrés parlarà era lengua, arrés l’emplegarà perque sigue sèxi. Son d’autes es rasons que possaràn eth sòn emplec: eth sòn besonh sociau, era exigéncia des des institucions, era consciéncia des que la saben e s’esfòrcen en emplegar-la… però aué me permeti era licéncia........

© La Mañana