La crisi de l’habitatge és més que un problema greu de l’economia i les polítiques socials. És un munt d’angoixes que trinxa la perspectiva de molta gent i frustra massa expectatives. Fa segles que som sedentaris i tots som o volem ser propietaris. Un lloc on viure és una raó de ser, una part fonamental dels papers, els codis i els números que expliquen qui som. En el món actual els nòmades sense residència no estan permesos i la imatge romàntica del rodamon és falsa: o ets multimilionari i tens cases i hotels de luxe allà on vagis o ets un marginat, un sensellar.

Cal perseguir........

© La Mañana