L’amor vital de Pere Rovira
“Primera visita a Poblet de l’any. Feia el dia més blau d’aquest hivern i la pedra daurada de la façana del monestir semblava que reia acceptant les pessigolles de la llum. Al temple, no hi havia ningú; estava en penombra, silenciós, fred. Hi hem passat una estona rumiant les nostres coses i hem tornat a sortir a la claror de la tarda. La Celina estava contenta i a mi em feien mal els........
