Es compleix ara el primer any de ministeri episcopal enmig vostre, i no puc deixar de donar gràcies a Déu per tot el que Ell realitza en vosaltres: per la vostra fe, per totes les comunitats cristianes, pel vostre lliurament, servei i testimoni de vida cristiana. Ho agraeixo a preveres, diaques, monges, religiosos i religioses, verges consagrades, seminaristes, famílies, laics i laiques de la nostra Església d’Urgell.

Com a pastor d’aquesta diòcesi, dono gràcies a Déu pel ministeri episcopal mil·lenari de tots els meus germans bisbes que l’han guiada i estimada, des de sant Just fins a l’arquebisbe Joan-Enric Vives, predecessor meu en aquesta antiga seu episcopal. Formar part d’aquesta “família diocesana”, amb les particularitats i riqueses de la nostra diversitat històrica i geogràfica, és un goig que es manifesta en el vostre compromís eclesial, arxiprestal i parroquial, en els moviments, els grups de joves, educació en el lleure i en les classes de religió.

Amb el cor de pastor, i després d’haver consultat el Consell de Presbiteri i el Consell Diocesà de Pastoral, us adreço aquesta carta amb criteris i orientacions per a la vida i el treball de la nostra Església diocesana en els propers anys: prioritats cridades a ajudar-nos a reflexionar, discernir i cercar, cadascú des de la seva corresponsabilitat, com portar-les a la pràctica.

“No naixem cristians, esdevenim cristians”, afirmava Tertul·lià. Esdevenir cristians és tot un procés que dura la vida sencera: anar configurant el nostre ésser a l’Evangeli, una tasca joiosa i mai acabada. Pel Baptisme ens unim a Crist i, empeltats en Ell, en rebem la Vida; mantenim aquesta unió pels........

© La Mañana