Quaranta-vuit hores en mans dels (grans professionals) sanitaris
Avui fa just un mes em van fer un cateterisme a l’Hospital Arnau de Vilanova. Encara no fa un any no sabia ben bé que era això del cateterisme, fins que li’n van fer un a ma germana, en aquest cas a Barcelona. Aquesta vegada, i a causa d’una angina de pit, em va tocar a mi sotmetre’m a aquesta tècnica mèdica, que ha suposat un pas de gegant pel tractament de malalties del cor. Gràcies al cateterisme, no cal que t’operin a cor obert per, per exemple, aconseguir que una artèria obturada torni a funcionar.
4Tot va venir perquè feia uns dies que, quan caminava per una pendent, com la del carrer Salmeron, em cansava, malgrat les meves cames volien anar a una velocitat més gran de la que em permetia la respiració. I a més, notava una pressió molesta al pit que em va portar a pensar que alguna cosa no estava funcionant bé en el meu cos. Així que vaig demanar hora al cardiòleg per intentar poder aclarir que s’estava amanint en el meu interior. Tanmateix, la nit abans de la visita al cardiòleg, em vaig començar a notar un lleu formigueig al braç esquerra, que em va fer anar sense dubtar-ho al CUAP de Prat de la Riba. Suposo que a l’explicar els símptomes que estava notant, em van agafar de seguida. Tenia la tensió pels núvols, em van fer un electrocardiograma i una analítica cardíaca. Allí........
