Sempre deu ser època de guardons i reconeixements. Si no fos així, no estaríem avesats setmana sí, setmana també, a la notícia del lliurament d’un o altre premi prou important en qualsevol espai informatiu. No podré, per desconeixença, argumentar sobre les diverses condecoracions que alguns afortunats han rebut per haver excel·lit virtuosament en algun àmbit fins al punt d’ubicar-se en la punta de l’iceberg. Per tant, em centraré modestament en la categoria que com a aprenent de lletraferida he seguit més de prop o, senzillament, en la que la campanya d’abril ens reclama.

L’escena ha estat gairebé sempre la mateixa al llarg dels darrers mesos: el somrient guardonat o guardonada recull en mà un trofeu simbòlic o material que guarda en el seu si una quantitat d’euros tan sucosa que proporcionaria la felicitat a qualsevol família treballadora durant un any. Un jurat ha decidit prèviament qui hauria de ser la persona afortunada receptora d’aquest honor i, prèviament a aquesta decisió, algú havia decidit qui composaria el jurat. Si, a sobre, al darrere hi ha una editorial poderosa que mou tots els fils, tot queda lligat i ben lligat. El llorejat o llorejada, encantat o encantada amb el procés i........

© La Mañana