M’atreveixo a afirmar que hi ha quatre tipus de memòria. En un primer nivell tenim la memòria individual, que es va construint a base d’experiències i records de primera mà. En un següent graó trobem la memòria familiar, que recull i transmet els records i les vivències que altres han viscut. Una mica més amunt, rau la memòria col·lectiva, que ja no és una suma de records individuals aïllats, sinó que es forma a través de la pertinença a una comunitat. I al capdamunt de tot, la memòria històrica, en què el passat queda documentat i tractat amb el respecte que mereix. Per tant, la base del nostre passat comença amb els nostres records més personals entrellaçats amb els que han conviscut amb nosaltres esperant que algú els tregui a la llum. I jo, beneita de mi, no havia estat capaç de treure’ls-hi fins que fa pocs dies, enmig del dol per la pèrdua d’un cosí molt estimat, algú anomena la figura del padrí........

© La Mañana