Si passem per alt la devastació que la pesta dels segles XV i XVI va provocar entre la població, la humanitat es troba al davant d’una davallada demogràfica sense precedents. Si ens volem expressar amb una metàfora alarmista, podríem afirmar que el gènere humà s’encamina cap a un risc d’extinció autoinfligit. Superat el primer quart del segle XXI, és evident que deuen ser les nostres pròpies accions humanes les provocadores del declivi del desig –i aquesta és la part més alarmant– de tenir descendència.

“Creced, multiplicaos y poblad la tierra” (disculpeu, però a mi no m’ho van ensenyar en català) es diu al Gènesi. Tenir descendència i dominar el món gestionant-ne els recursos entrava dins dels plans de Déu. Reproduir-se i perpetuar l’espècie humana era un deure implícit en l’individu, fins i tot quan aquest no era considerat encara un individu. Les famílies es consideraven beneïdes........

© La Mañana