Als anys durs de la immediata postguerra el jovent s’havia de divertir d’alguna manera i el ball era l’excusa perfecta per fer-ho. No n’hi havia massa de temps d’oci i la vida de pagès era ben dura. I més en moments d’estretors econòmiques i enmig d’una dictadura com la de Franco. En aquelles dates el Carnaval era una festa de guardar. Potser tant o més que ara perquè llavors la Quaresma encara es feia com manava l’església (és a dir, amb dejuni, abstinència i sense ball) i potser per això un grup de joves d’Artesa de Segre la van fer grossa. Es van........

© La Mañana