Huelgas y grandes manifestaciones en Cataluña. Los profesores/as luchan para tener mejores condiciones económicas y de trabajo para mejorar la enseñanza. Denuncian la vergonzosa actuación de los sindicatos CCOO y UGT, que una vez más pisan la democracia obrera, desprecian las asambleas y firman un convenio en minoría al margen del sindicato mayoritario.

Estos dos sindicatos, que son minoría en el conjunto de la representación sindical de enseñanza deciden por su cuenta firmar un convenio que más del 70% de la representación de enseñanza desaprueba.

Es una actuación amarillenta desde el punto de vista sindical que conduce a la división de los trabajadores/se de enseñanza y debilita su lucha reivindicativa.

Por todo esto, no es de extrañar que los manifestantes se paren ante sus sedes, griten improperios, tiren huevos y hagan pintadas desagradables tratándolos de amarillos y traidores. ¿Pero qué podemos esperar de unos sindicatos cuyos dirigentes no respetan las asambleas de los trabajadores/as, sus decisiones y hacen acuerdos con las patronales y los gobiernos sin respetar la democracia obrera?

Es evidente e indiscutible que la práctica sindical de este dos sindicatos perjudica los intereses de los trabajadores y las trabajadoras. Por este motivo los/las trabajadores/as afiliados a ambos sindicatos tendrían que hacer una profunda reflexión.

Mucha gente afiliada a CCOO y UGT sostienen que ya llevan muchos años afiliados, que sus padres ya estaban afiliados. Argumentan que tendrían que dimitir los dirigentes que han llegado últimamente y que se aferran a sus sillas con unos muy buenos salarios.

Pero la realidad es que los dirigentes que han llegado últimamente no han hacer nada más que seguir lo que ya habían hecho sus antecesores, los que habían llegado primero.

A veces al llevar mucho de tiempo en un sindicato es cómo ser toda la vida simpatizante de un equipo de fútbol “manquepierda”. A pesar de esto, tendríamos que hacer una profunda reflexión al respecto.

Si analizamos la historia de la lucha de clases, en algunas organizaciones sindicales y políticas de la clase obrera muchos de sus cargos han sido ocupados por burócratas y traidores que han vaciado su contenido inicial de clase y han desmontado por dentro de la organización.

Esto es lo que ha estado pasando los últimos 45 años con los partidos políticos PCE-PSUC y con el PSOE-PSC; y con los sindicatos UGT y CCOO. En particular este dos sindicatos han demostrado durante todos estos años que han actuado perjudicando en numerosas ocasiones los intereses de la clase trabajadora al no defenderlos de forma consecuente.

Por lo tanto , estar afiliados/das a este dos sindicatos es uno sin sentido, es un hecho absurdo que va contra tus propios intereses y el de todos y todas los trabajadores y trabajadoras.

Vagues i grans manifestacions a Catalunya. Els professors/es lluiten per a tenir millors condicions econòmiques i de treball per tal de millorar l’ensenyament. Denuncien la vergonyosa actuació dels sindicats CCOO i UGT, que una vegada més trepitgen la democràcia obrera, menyspreen les assamblees i signen un conveni en minoria al marge del sindicat majoritari.

Aquests dos sindicats, que són minoria en el conjunt de la representació sindical d’ensenyament decideixen, pel seu compte , signar un conveni que més del 70% de la representació d’ensenyament desaprova.

És una actuació groguenca des del punt de vista sindical que condueix a la divisió dels treballadors/es d’ensenyament i debilita la seva lluita reivindicativa.

Per tot això, no és d’extranyar que els manifestants es parin davant de les seves seus , cridin improperis, llencin ous i facin pintades desagradables tractant-los de groguencs i traidors. Però que podem esperar d’uns sindicats els dirigents dels quals no respecten les assamblees dels treballadors/es , les seves decisions i fan acords amb les patronals i els governs sense respectar la democràcia obrera?

És evident i indiscutible que la pràctica sindical d’aquest dos sindicats perjudiquen els interessos dels treballadors i les treballadores. Per aquest motiu els/les treballadors/es afiliats a ambdós sindicats haurien de fer una profunda reflexió.

Molta gent afiliada a CCOO i UGT sostenen que ja porten molts anys afiliats, que els seus pares ja hi estaven afiliats. Argumenten que haurien de dimitir els dirigents que han arribat últimament i que s’aferren a les seves cadires amb uns molt bons salaris.

Però la realitat és que els dirigents que han arribat últimament no han fer res més que seguir el que ja havien fet els seus antecessors, els que havien arribat primer.

De vegades al portar molt de temps en un sindicat és com ser tota la vida simpatitzant d’un equip de futbol “ manquepierda”. Malgrat això, hauríem de fer una profunda reflexió al respecte.

Si analitzem la història de la lluita de classes, algunes organitzacions sindicals i polítiques de la classe obrera, molts dels seus càrrecs han estat ocupats per buròcrates i traidors que han buidat el seu contingut inicial de classe i han desmontat per dins l’organització.

Això és el que ha estat passant els últims 45 anys amb els partits polítics PCE-PSUC i amb el PSOE-PSC; i amb els sindicats UGT i CCOO. En particular aquest dos sindicats han demostrat durant tots aquests anys que han actuat perjudicant en nombroses ocasions els interessos de la classe treballadora al no defensar-los de forma conseqüent.

Per tant , estar afiliats/des a aquest dos sindicats és un sense sentit, és un fet absurd que va contra els teus propis interessos i el de tots i totes els treballadors i treballadores.

J. Estrada Cruz         

© Kaos en la red