Quan l’habitatge deixa de ser habitatge
Un edificio en construcción. / EUROPA PRESS
Mai ha sigut, la del capital, una funció social. I convé entendre-ho sense necessitat de criminalitzar ningú. L’objectiu dels inversors és obtindre el màxim rendiment en el mínim temps possible. És la seua lògica i forma part del funcionament normal d’una economia de mercat.
Per això mateix, abordar un problema estructural com el de l’accés a l’habitatge no pot obviar aquesta realitat ni pretendre solucions utòpiques sense comptar amb aquest sector.
Durant la Revolució Industrial, l’aparició del capital industrial i de noves relacions productives va generar conflictes socials profunds entre patrons i obrers. La resposta no va ser eliminar el capital, sinó regular-lo: regular les relacions laborals des del convenciment que ambdues parts eren necessàries.
Amb el temps, especialment després de la Segona Guerra Mundial, el dret laboral es va consolidar com una eina essencial de convivència social. Fins i tot en aquells països o corrents ideològiques més liberals es va acabar assumint que determinats desequilibris del mercat requerien regles comunes.
Probablement ens trobem ara davant d’un moment similar en relació amb l’habitatge.
Actualment, en moltes zones, resulta més rendible invertir en immobles que en activitat empresarial productiva. En el cas del lloguer turístic, especialment en zones com la Costa Blanca, la rendibilitat anual pot situar-se aproximadament entre el 6% i el........
