Hort del Clot de les Tres / Vicent-Miquel Sansano Belso

Cal saber reconèixer els encerts del govern. La recuperació del cultiu de les plantes de la Batalla de les Flors als horts n’és un. Durant alguns anys, aquests clavells d’agost van formar part del paisatge agrícola dels horts municipals fins que aquesta pràctica es va perdre. La seua recuperació torna a vincular una festa popular amb el sistema agrari que durant segles ha donat sentit al Palmerar.

Precisament per això sorprén un detall que, a primera vista, podria semblar insignificant. L’Ajuntament parla de tagetes quan es refereix als clavells d’agost. No és que el terme siga incorrecte. Tagetes és correcte des del punt de vista botànic. Però aquest no és el debat.

Tagetes és el gènere botànic al qual pertany aquesta planta. Carl von Linné l’introduí el 1753, inspirant-se en Tages, un personatge de la mitologia etrusca associat a la saviesa i a la terra. Des d’aleshores és la denominació emprada pels botànics de tot el món.

Els pobles rarament anomenen les plantes pel seu nom científic. Quan aquesta espècie arribà a Europa al segle XVI procedent de Mèxic i de l’Amèrica Central, cada llengua li donà un nom propi. En valencià es conegué com a clavell d’agost; en castellà, segons les regions, com a clavelón, clavel de Indias o clavel de moro; en francès, rose d’Inde, i en anglès, African marigold, malgrat no ser una planta africana.

Els noms també formen part del patrimoni cultural.

Crida........

© Información