Professorat, famílies i estudiants expressen el seu malestar davant decisions que consideren errònies. / ÁXEL ÁLVAREZ

Em conta un amic que, per primera vegada en molts anys, a ell i a la seua parella, tots dos jubilats, els ha eixit negativa la declaració de la renda. Però que, tot i alegrar-se pels diners que s’estalvia, es troba indignat.

Em raona que des de fa anys els eixia a pagar poc més de cent euros a cadascun i que els abonaven gustosament perquè poden fer-ho i perquè entenen que els impostos tenen la seua raó de ser. Però que enguany, amb les modificacions introduïdes en el tram autonòmic de l’impost, els tornen gairebé 350 euros a cadascun. Em diu que això són 700 euros, més els 200 que s’estalvien, 900 euros que ara estan a la seua butxaca i no a la d’Hisenda.

I que si això els ocorre a ells, que no tenen més ingressos que la pensió ni més propietats que l’habitatge on viuen, quants diners no haurà deixat d’ingressar l’erari públic amb aquesta decisió, evidentment política?

La seua indignació ve del fet que entén que els impostos han de servir per a finançar els serveis que ens presta l’Estat i per a compensar, almenys parcialment, les desigualtats existents entre la ciutadania. Sap que allò que anomenem estat del benestar té un cost i no vol renunciar-hi.

La seua reflexió m’ha fet........

© Información