Dia de l’eclipsi de 1900, astrònoms i visitants en la hisenda de l’alcalde, Sebastián Canales. / Santiago Penalva

El 28 de maig de 1900, en una franja de poc més de noranta quilòmetres d’ample que s’estenia des del nord de Portugal fins a Algèria, passant per la comarca del Baix Vinalopó, es pogué observar un eclipsi total de Sol. La durada de la totalitat a Elx fou d’un minut i dènou segons: breu, però d’una intensitat colpidora.

A la nostra ciutat es reuniren desenes d’astrònoms, entre els quals destacaren les comissions dels observatoris francesos i l’espanyola de San Fernando. Però l’esdeveniment també convocà milers de visitants curiosos. L’abat Théophile Moreux, secretari de l’equip de Camille Flammarion -un dels visitants més destacats-, afirmà que la vespra molta gent hagué de dormir al ras per falta d’allotjament. Totes les fonts que en reporten l’afluència parlen de més de deu mil visitants. Cal recordar que aquell any Elx tenia uns 27.000 habitants, repartits aproximadament a parts iguals entre el nucli urbà i el camp. Diversos diaris de Madrid, Alacant, València o Cadis enviaren corresponsals.

A Elx, però, comptàrem amb un documentalista d’excepció: Pere Ibarra i Ruiz. Conscient de la necessitat de conservar els testimonis generats pel fenomen, reuní retalls de premsa, fullets divulgatius i científics, fotografies, autògrafs i impressions dels estudiosos desplaçats a la ciutat. Tot aquest material, que hui ens permet reviure i conéixer l’eclipsi amb detall, el relligà en un volum impressionant de vora cinc-centes pàgines, que titulà Recuerdo del eclipse total de sol del 28 de mayo de 1900. Coleccionado por Pedro Ibarra Ruíz. Elche, i el remeté a la Biblioteca Nacional de Madrid.

L’any 2000, un segle després, l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó (IECBV) organitzà diverses activitats per recordar aquell fenomen astronòmic d’ocurrència excepcional en un punt concret de la superfície terrestre -de mitjana, han de transcórrer més de tres-cents anys perquè es repetisca-.

D’aquell succés de 1900 han quedat diverses petjades al municipi: la casa que allotjà la comissió de l’Observatori de París, coneguda com «el Pino»; el nom de dos carrers, dedicats a Flammarion i a Josep Joaquim Landerer (1841-1922) -aquest investigador fou qui aconsellà Elx com a lloc òptim d’observació-; nombroses signatures i dedicatòries al llibre de visites de l’Hort del Cura, i documentació conservada a l’Arxiu Històric Municipal.

El Museu Didàctic de la UMH d'Elx ha organitzat l'exposició "El viatge de la llum"

El Museu Didàctic de la UMH d'Elx ha organitzat l'exposició "El viatge de la llum"

Per a la població local, moltes coses devien resultar extraordinàries: des de l’espectacularitat de l’instrumental d’observació fins a la participació de les dones en les tasques científiques. La comissió de la British Astronomical Association, per exemple, estava formada per quatre dones i tres homes; Sylvie Flammarion i Dolores Córdoba, esposa de Landerer, participaren activament en l’enregistrament de dades, i Mme Bourget apareix com a col·laboradora en la memòria de la comissió de la Universitat de Tolosa. On més es feia notar l’incipient moviment sufragista era entre els britànics.

Aquells corrents també arribaven a Elx: el 1900 es creà «La Unión, Sociedad Feminista de Resistencia y Socorros Mutuos» (dins del Cercle Obrer Il·licità), i tres anys després «El Despertar Femenino», dirigida exclusivament per dones. Amb tot, no hem de fer-nos una idea errònia: s’obria un camí llarg i difícil.

Les cròniques de setmanaris com El Pueblo de Elche, que cobrí extensament el succés, també arreplegaven tribunes que denoten un cert complex d’inferioritat: «Precisa que nos aprestemos á recibir tan dignamente como se merecen á tan ilustres viajeros […] La estética en un pueblo revela el grado de su cultura y el buen vestir de los ciudadanos, el progreso material de la población» (6-5-1900).

El Museu Didàctic de la UMH d’Elx ha organitzat l’exposició El viatge de la llum i ha convidat l’IECBV a incorporar-hi una mostra que recorde què va suposar l’observació de l’eclipsi de 1900 a la ciutat. L’exposició s’inaugura el 26 de març amb una conferència prèvia a càrrec de Valentín Martínez Pillet, director de l’Institut d’Astrofísica de Canàries, amb el títol «Cuando el día se apaga», dedicada al Sol i als eclipsis. Ocasió especialment adient, ja que ens trobem a les portes de diversos eclipsis solars visibles des de la península, el primer dels quals tindrà lloc el pròxim 12 d’agost.

Suscríbete para seguir leyendo

© Información