La Festa d’Elx i les dones - 3 / Càtedra P. Ibarra - UMH

Un altre feminista primerenc davant la Festa fou Eutiquio Estirado Parrilla, natural d’Hellín (Albacete), treballador d’Hisenda instal·lat a Elx, pintor rupturista i company de sàtires de «L’Encarnella». Eutiquio (que ha faltat fa uns dies, sobtadament: el meu condol) defensà subtilment que les xiquetes poguessen eixir-hi d’àngels i de maries el 2001, quan l’Ajuntament (socialista) li encarregà el cartell de festes i el ventall de tela impresa amb varetes de fusta amb què l’alcalde obsequia els convidats els dies de la representació. Eutiquio dibuixà una xiqueta jugant amb una espassa (al·lusió als moros i cristians) i amb una mangrana del Misteri de joguesca (foto 1). En va insistir encara amb la font que el mateix Ajuntament li encomanà per a la plaça del Palau («Geografia de la memòria», 2008), un homenatge a les dones «que han deixat rastre en la història»: una esfera de bronze d’1,80 m de diàmetre -que vol significar el món-, gravada amb frases cèlebres d’escriptores, artistes i investigadores famoses, sobre la qual reposa una figura femenina, amb una cortina d’aigua que des dalt rellisca sobre la superfície escrita (foto 2).

La Festa d’Elx i les dones - 3 / Harri Ahola

Però, pel que sabem, la primera acusació radical i descarnada que considerà la Festa d’Elx «un patrimoni immaterial conflictiu», políticament incorrecte, anticonstitucional, antifeminista i antisemita, una acusació que s’ha anat covant i amplificant la darrera dècada, provingué de les declaracions fetes el 2016 per Antonio Ariño (foto 3), catedràtic de Sociologia, especialista en festes i patrimoni, que ocupà el Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València (2003-2020).

La Festa d’Elx i les dones - 3 / E. Jover

Fou en un congrés convocat per la........

© Información