A la portada hi havia Julio Iglesias. En pàgines interiors explicàvem com l'artista, a qui Eduardo Zaplana havia convertit en ambaixador comercial del País Valencià arreu del món, estava fent fortuna gràcies a les inversions immobiliàries en la Marina Alta. «Truà o senyor?», deia el titular imprès sobre una fotografia del cantant gallec amb somriure profilàctic. Era març de l'any 2005 i la bombolla del totxo descomptava els mesos per al gran esclat.

Fou en aquella revista —en concret, en la 1.083— que qui escriu aquestes línies debutà. Encara no m'havia llicenciat i vaig vindre a EL TEMPS per fer les darreres pràctiques de la carrera. Ho vaig triar a consciència. Per la llengua, clar; però també pel goig —i el privilegi— de poder practicar un periodisme escrit més reposat. I, també, pel prestigi de la capçalera. Que la sala on treballàvem, allà a l'avinguda del Baró de Càrcer, fora grisa i atrotinada em va importar ben poc.

Aquella estrena la vaig fer amb un article sobre el cinquantè aniversari de la mort d'Albert Einstein. No em pregunteu com, però vaig aconseguir el menú especial que l'any 1923 el físic va degustar durant la seua visita a Barcelona, amb tot de referències enginyoses en els noms dels plats a genis de la física. Fou la primera volta que el document es publicava en un mitjà de comunicació.

No crec que molts........

© El Temps