Què passa a casa nostra, que el nacionalisme valencià no està de moda? Fa un temps advertíem que som un país sense banderes: és la conseqüència lògica de la pràctica desaparició de l'eix identitari en l'agenda política valenciana (mentrimentres, el nacionalisme espanyol va rosegant com un cuc la nostra identitat com a poble i espoliant els nostres recursos). Posarem uns exemples de demandes històriques del nacionalisme polític valencià: divisió comarcal del territori; signatura de convenis de col·laboració amb altres regions, sent imprescindibles, per raons lingüístiques i culturals, Catalunya i Balears; plenes competències per a la policia valenciana; concert econòmic amb l'estat com a sistema de finançament (igual que Euskadi i Navarra), amb una Agència Tributària pròpia i plena.

Aquestes reivindicacions polítiques no són precisament de fireta: tenen molla nacional. Representen un projecte de país, de revalencianització, d'empoderament del país, i s'allunyen de l'encaix mental al qual ens vol dur (sobretot) la dreta: ofrenar glòries a Espanya i mostrar-nos feliços tirant traques a pesar de ser tractats com una colònia des de Madrid. Doncs bé, els exemples anteriors no me'ls he inventat jo: formen part de la proposta que el Bloc Nacionalista Valencià presentà el 2005 amb el nom de les Bases de........

© El Temps