Si un astronauta incomunicat durant una d’aquestes heroiques missions a l’espai tornés finalment a casa i just abans d’aterrar pogués restablir la connexió al mòbil i llegir les cròniques de Ceuta, trobaria motius per girar cua i orbitar novament lluny de l’apocalipsi. Guerra, invasió, delinqüència i malalties contagioses s’expandeixen per la ciutat fronterera d’ençà de l’entrada massiva d’immigrants i amenacen de saltar a la península, això si hem de fer cas del populisme aspersor dels partits de la dreta i més enllà. Però a qui hem de fer cas, en primer lloc, és als veïns de Ceuta i no és pas veritat que tots els testimonis avalin el relat bel·licista d’en Feijóo i l’Abascal.

És veritat que hem vist dones plorant perquè tenen por que les seves filles surtin de nit al carrer, també botigueres lamentant que no poden obrir el negoci, gent queixant-se que ja fa massa dies que s’ha trasbalsat el seu dia a dia. Tenen raó. Però també hem vist gent de Ceuta perseguint immigrants amb pals i porres i un senyor agredint un periodista perquè es pensava que era un immigrant. Al final la balança de cadascú l’acabarà decantant la nostra ideologia, fins i tot la nostra posició política. És clar que s’ha polititzat la crisi migratòria de Ceuta i Melilla, polititzar........

© El Punt Avui