Ni que siguis un fidel i rigorós seguidor de les compareixences parlamentàries i les declaracions polítiques –els periodistes devem ser dels pocs malalts que ho fem–, a hores d’ara no saps si el CNI va informar de l’allau humana de Ceuta i, el que és igualment preocupant, si la reforma de la llei d’estrangeria millora o empitjora els drets dels forasters. Pel que fa a la primera qüestió, tot indica que, amb la descaradura dels protagonistes –una ministra i un ministre que seuen de costat però potser ni es dirigeixen la paraula–, la resposta quedarà en l’aire fins a dissipar-se o fins que un jutge hi fiqui la banya. Com que, d’aquest forat negre, no hi podrem pouar res de profit, anem, doncs, a la reforma de les lleis d’asil i d’immigració. Que la reforma estatal era inevitable ho sabem d’ençà del 12 de juny passat, quan la Unió Europea va acordar deu normes d’obligat compliment en matèria d’immigració. O sigui, el famós gir involucionista adoptat per la pressió de la ultradreta que tants governs europeus condiciona.

El govern espanyol hi va votar en contra i caldrà veure si serà capaç d’aprofitar les escletxes que la normativa de Brussel·les ofereix per incorporar certs matisos estatals o si simplement es........

© El Punt Avui