Ho recorda així, com si fos ahir, un antic regidor comunista i activista veïnal d’una capital de comarca catalana: “La nit del 23-F vaig presentar-me a l’ajuntament perquè era la meva obligació defensar la institució contra els colpistes, i això que un guàrdia civil amic meu, andalús com jo, em va advertir: fot el camp a França que ets el primer de la llista que ens han passat. A l’ajuntament hi vaig passar la nit sol.” Aquest era l’abast real de l’assalt al Congrés liderat per l’enganyosament caricaturesc Tejero ara fa 45 anys, i que la premsa americana va resumir amb un titular castís: “Un guàrdia civil vestit de torero assalta el Congrés espanyol.”

Però, tal com s’encarrega de recordar el nostre regidor comunista, allò no va ser pas cap broma ni cap escenificació folklòrica. El que sí que ha estat una broma és la desclassificació dels documents secrets i la candidesa d’alguns periodistes massa joves per tenir memòria històrica i massa babaus per treure conclusions precipitades i empassar-se el guió preestablert.

El cop de timó anava més enllà del paio tronat del tricorni, més enllà de l’elefant blanc que encara és a l’habitació i també del rei públicament desaparegut durant les hores decisives en què les capitanies generals rumiaven si treure........

© El Punt Avui