Al número 37 del carrer de la Princesa de Barcelona hi va néixer Santiago Rusiñol, i també hi va viure el federalista Valentí Almirall, però ni amb aquests dos veïns il·lustres tenim endreçat aquest edifici que hauria de ser un centre de peregrinació ciutadana. Aquí era on l’avi de l’artista va dur el negoci tèxtil des de Manlleu, aquí és on hi havia La Puntual, la vetesifils de L’auca del senyor Esteve.

Ens descol·loca que la versió en ceràmica de l’auca amb dibuixos del cartellista Ramon Casas i amb redolins de Gabriel Alomar sigui al carrer Petritxol, on també hi ha una altra majòlica que diu: “Hi passa en fantàstic vol la barba d’en Russinyol.” Al 37 del carrer de la Princesa sí que hi ha una placa que recorda qui hi va néixer el 25 de febrer del 1861, i a tocar hi ha la plaça de La Puntual, que presideix un bust de Rusiñol.

Però tot plegat passa desapercebut. Potser si als baixos del 37 hi hagués una botiga que dugués el nom de l’establiment de L’auca del Sr. Esteve, ho tindríem més clar. Com quan vas a la Place des Vosges i hi visites la casa de Victor Hugo. Si tinguéssim un finançament singular, segur que Cultura podria esgarrapar uns diners per fer la casa de Rusiñol on s’expliqués el modernisme, i aquell moment històric en què la ciutat es va transformar construint la Via Laietana i superant la muralla medieval. El 1907 es va publicar la novel·la, i ara Barcino l’ha editada, amb cura de Mita Casacuberta, que ens dona el detall de l’impacte d’aquest clàssic tapat per la versió teatral que va pujar als escenaris 10 anys més tard. La imatge de la burgesia criticada al primer text s’hi dulcifica. L’èxit de l’obra va ser tan gran, amb més de 50 representacions al Teatre Victòria del Paral·lel, que Rusiñol es va acabar tallant la barba, com havia promès si l’obra triomfava. Des del llit de mort el Sr. Esteve donava ales d’artista a Ramonet. Fem honor al 37!

© El Punt Avui