menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

Enganyar els catalans

16 0
13.03.2026

Passen els dies, les setmanes, els mesos i encara no hi ha pressupost, perquè encara no hi ha nou finançament. El que hi ha són més nervis i més pressió per firmar i desencallar. Defensen que 5 és millor que 4, que la diferència és un avenç i que el sentit comú obliga a acceptar l’engruna d’ofici, encara que continuï sent clarament insuficient i sobretot insuportablement injust. No s’enganyin. La qüestió no és allò que no es podrà fer sense aquest 1 de més. La qüestió és que passen els anys, els lustres, les dècades i no canvia res, l’Estat espanyol i les seves autonomies continuen còmodament instal·lats sobre el dèficit fiscal de Catalunya, que limita el seu progrés social i empitjora els serveis als ciutadans. Aterrem-ho amb xifres oficials. El 2022, els catalans vam enviar a l’Estat 77.742 M€ i l’Estat ens va tornar 56.650 M€ en serveis. Balanç: -21.092 M€, equivalent al 8,2% del PIB. És una càrrega abusiva que cap altra regió o estat federal del món suporta, però a Catalunya és el dia de la marmota, perquè la mitjana dels últims 40 anys (1986-2026) és del 8,1% del PIB anual. Aterrem-ho una mica més. El govern no pot finançar la millora imprescindible de l’ensenyament, per això pacta una engruna amb els sindicats de capçalera (UGT i CCOO) per rebentar la vaga convocada aquest mes. Més. Segons ha destapat RAC1, en els darrers 10 anys, l’empresa pública Acuamed, responsable de les obres hidràuliques per pal·liar la propera sequera, que vindrà, ha executat només 4 de cada 10 euros pressupostats a Catalunya. Parlem dels trens, o ja no cal? No, no és problema de governs, és dels ciutadans; no és política, és injustícia i maltractament deliberat, estructural. I això no canvia perquè no volen que canviï. O agafes els 5 o et quedes amb els 4. De sortir del bucle, res de res. La conclusió és òbvia. Aquí, més és menys. Agafar 5 en comptes de 4 és allargar l’espoli i incrementar les pèrdues. L’única solució real és calcar el títol III de l’Estatut d’Autonomia d’Euskadi. Hisenda pròpia per finançar les pròpies competències i els serveis. Recaptar els impostos, gestionar els recursos i pactar una contribució objectiva a l’Estat. O deixes enrere el bucle o enganyes el personal.


© El Punt Avui