Lleugerament més petit que la varietat més convencional, la seva dolçor és molt més intensa. Està protegit per una marca de qualitat i és el producte més emblemàtic de l’horta de Sant Andreu de Llavaneres. Es va començar a conrear al segle XVII i als anys trenta del segle passat va tenir la millor època quant a producció. El pèsol garrofal o pèsol de Llavaneres, d’aleshores ençà, ha mantingut un declivi constant que en els darrers anys l’ha portat al límit de la seva supervivència. De fet, de les cinc explotacions del municipi maresmenc tradicionals, dues ja n’han deixat de fer-ne per jubilació i una tercera no ha pogut tirar endavant aquest any la collita. Aquest panorama, mai vist abans, ha posat entre l’espasa i la paret la Festa Gastronòmica del Pèsol Garrofal, que se celebrarà en un únic dia, l’11 d’abril, i que ja arriba al 26è aniversari en una jornada que el mateix Ajuntament qualifica de “punt d’inflexió”. “De pèsol garrofal n’hi haurà, se’n farà un tastet, però també l’obrirem a altres productors del Maresme, perquè la producció ha estat del tot insuficient.” La regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Consum, Annabel Martínez, remarca que la trobada servirà també per donar a conèixer la feina ingent que des del consistori ja van posar en marxa l’any passat per preservar “un producte identitari dels nostres camps”. Es tracta del pla de revaloració del sector agrícola de Llavaneres que es va presentar en societat fa pocs dies davant d’un nombrós públic que va poder conèixer de primera mà les accions previstes per protegir el pèsol. L’ambiciós document, que fa una fotografia exacta de la situació tant d’aquest conreu com del sector agrícola local general, destaca que la pervivència del producte necessita amb urgència dos factors clau: garantir un relleu generacional dels pagesos que s’hi dediquen amb noves ocupacions i ampliar-ne la producció tant dins com fora del municipi. “Històricament els productors han estat reticents a cultivar fora de Llavaneres, però estem estudiant la possibilitat que, en el marc d’una denominació d’origen protegida (DOP) que l’aixoplugués, això fos possible”, assenyala la regidora, que explica que la proposta ja es va traslladar al conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, en una visita recent al Parlament i que ell la “va veure amb bons ulls”. Al representant de la Generalitat també se li va demanar suport econòmic, que es farà extensible a la Diputació.

Amb el pla, però, també s’afronten altres reptes en aspectes tan diversos com ara la tecnificació i innovació dels conreus, la preservació de la varietat garrofal en un banc de llavors, la implicació dels productors en la transmissió de coneixement a les noves generacions o la reformulació de la festa com a aparador de les activitats de salvaguarda que s’estan fent. “Creiem en la potencialitat del nostre pèsol i per això posarem totes les eines a l’abast perquè continuï creixent i aportant valor al territori”, assegura Martínez amb convicció.

© El Punt Avui