Ja he comentat en més d’una ocasió que visc en un barri majoritàriament castellanoparlant sorgit de les immigracions dels anys cinquanta i seixanta provinents del sud de l’Estat espanyol. La meva ha estat des de sempre una convivència plàcida entre les dues llengües, fins i tot quan fa anys, uns quants ja, vaig decidir militar pel català malgrat el clar desavantatge per interactuar durant el dia a dia. L’experiència, a excepció d’algun episodi puntual desagradable que no va anar més enllà de l’anècdota, ha........

© El Punt Avui