Comences a veure que et fas gran, entre altres moltes coses, quan et retrobes amb un company de l’EGB que havia marxat a viure fora de Catalunya i que feia prop de quinze anys que no veies. Coincideixes amb un veí de l’escala en un acte festiu i resulta que el company d’escola, que és molt amic del veí, et mira de dalt a baix i et deixa anar: “Ostres! Em feia dubtar quan t’he vist, però la veu és inconfusible. No t’ha canviat gens ni mica.” Reconec que en aquell moment no vaig aprofundir en el........

© El Punt Avui