És una molt bona notícia l’aparició de noves organitzacions de joves que volen treure la son de les orelles al vell independentisme que s’ha sentit –o se l’ha fet sentir– derrotat. I això, malgrat haver liderat la que podríem anomenar la “dotzena gloriosa”, del 2005 al 2017. Un període que va del desvetllament lligat al fracàs de la reforma de l’Estatut fins al referèndum de l’1-O. I és una “dotzena gloriosa” perquè és en aquest període que, en números rodons, es va fer créixer l’adhesió popular a la independència de Catalunya del 35% al 50% i reduir el nombre dels que hi eren contraris del 45% al 35%, amb pics –el 2013– de fins al 56% a favor i només el 21% en contra. Un canvi de marc mental que les noves generacions hauran de completar.

Tanmateix, fent una paràfrasi del vell aforisme de Joan Fuster “puix parla català, vejam què ha dit”, ara hem d’escriure “puix són joves independentistes, vejam què diuen”. És cert que, com que tot just són a l’inici, seria inadequat reduir l’anàlisi a les seves primeres manifestacions. No ho faré. Encara pesa massa l’experiència viscuda la........

© El Punt Avui