Agafa un poema, posa-li música i ja tindràs una reencarnació. Les paraules partiran cap a la dimensió desconeguda, deixaran de ser text i tornaran a aquest món per habitar, no pas entre lectors, sinó entre oients. Seran memòries d’existències passades a dins d’un altre cos i amb una identitat transfigurada. Un cop revingut del no-temps –què és, si no això, el primer estadi de l’acte creatiu?– la metàfora es fa més prosaica: l’antic poema, ara cançó, ja no el gestionarà qui el va escriure perquè l’haurà llegat en fideïcomís........

© El Punt Avui