Arran de les mobilitzacions de mestres i professors per reclamar més recursos per treballar en unes condicions dignes i de la idea, que va sumant adeptes arreu del país, de suspendre les sortides i les colònies com a mesura de pressió al departament d’Educació, s’ha obert un debat sobre la conveniència o no de jugar aquesta carta. Els docents que impulsen aquesta campanya, amb el suport del CSIF, al·leguen que fa anys que amb l’acompanyament dels infants a les colònies fan hores extres, dormen fora de casa, han de gestionar malalties i medicaments, han de vigilar que ningú no es faci mal a canvi de res. Un exercici de vocació extraordinària que s’afegeix a l’acció voluntària i altruista que ja fan dins de l’entorn escolar. A l’altra banda, hi ha veus reconegudes, com la de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, que alerten que les activitats fora de l’aula no són un element prescindible del projecte educatiu, sinó que són espais d’oportunitat, de descoberta i de construcció de vincles. Si l’educació integral de l’infant es posa al centre del debat, el col·lectiu docent hauria de trobar la manera de reivindicar una major dotació pressupostària per compensar tots els esforços, els que fan dins i fora de la classe, sense perjudicar l’alumnat.

© El Punt Avui