Vaig obrir la finestra de la cuina per mirar a l’altra banda, on el riu senyoreja casa meva d’ençà que la meva família es va traslladar del barri Sant Llorenç i vam bescanviar les campanes de l’església que cada dia em despertaven pel bategar de les aigües del Segre. De les pedres majestàtiques que conformen l’església del sant màrtir a les aigües fredes de l’antic Sícoris, on Salomé va perdre la vida mentre ballava pel desterrat Herodes, per ordre i caprici de l’emperador Calígula. Quan començava a fosquejar, els raucs de les granotes amb aquell rac-rac mig ofegat acompanyaven els batecs de les ales allargassades de les cigonyes que tornaven frisoses als seus nius de la catedral nova per passar la nit. Aquella nit, però, va ser diferent. Les granotes, els grills i les........

© El Punt Avui