El primer principi de l’Escola Nova/Activa: un laboratori de Pedagogia pràctica (Adolphe Ferrière, 2012; Artur Martorell, 1965. En català, Edicions del Mall i Grup Promotor 1979). Va ser una concreció clara de l’escola per a tots els ciutadans en 30 punts que el grup de mestres amb Freinet van dur a la màxima elaboració incorporant les tècniques i màquines dels anys 1920-1970. A Catalunya ho va promoure l’inspector d’educació Herminio Almendros el 1930 i es va difondre a l’Escola d’Estiu Rosa Sensat el 1970. Ho hem oblidat? Hem volgut innovar l’ensenyament enlluernats per la tecnologia, ignorant les aportacions d’una pedagogia sistèmica?

L’escola primària és educació per al desenvolupament i l’exercitació personal en un entorn col·lectiu. No cal classificar els infants per edats. Grups evolutius de dos o tres edats: 6-8 anys, 9-11; continuïtat dels mestres per a l’orientació i avaluació; que es palesi el progrés dels alumnes no segons proves sinó segons desenvolupament i valor afegit. La classe no s’organitza per horari de matèries sinó d’activitats col·lectives, individuals i d’equip, aproximadament a terços. Explicacions il·lustratives de mestres, diàlegs conjunts i temes de debat per activar el pensament. Ordinadors (4x24, no 1x1) per a activitats individuals instruccionals de càlcul, operatòria, ortografia. Treball d’equip per a problemes matemàtics i estudis naturals i socials. Tot mestre ha de fer cançó, música i psicomotricitat; gimnàstica esportiva i dansaire; treball manual i creació artística. Són activitats que articulen el ritme diari afavorint l’atenció diversa cerebral. Cada mestre n’és conductor, assessorat, o ajudat si cal, per especialistes de l’equip docent.

Dos mestres, dona i home, per cada grup amb continuïtat per a tres anys. Si els grups són evolutius, cada curs es recomponen: grans que surten, petits que entren. Alguns petits ja copsen aprenentatges dels grans, alguns grans consoliden allò que no havia quedat bé, alguns (excepció) queden incorporats amb més petits (no diguem que repeteixen). Amb dos mestres es fa l’educació personalitzada, inclusiva, i, en general, no calen especialistes, suports ni substitucions; solament assessorament quan el demanin.

La classe amb dos mestres no és un grup tancat. Una escola amb dues línies convencionals (12 grups de 25 alumnes) s’organitza en cicles: 6 grups de petits (6-8 anys) i 6 grups de grans (9-11) o bé, de moment per avançar, en 4 grups de petits (6-7), 4 grups de mitjans (8-9) i 4 grups de grans (10-11). Hi ha activitats conjuntes de cicle i els mestres formen equip de proximitat (entre 12 i 8 mestres) atès que coneixen tots els alumnes. Dissenyen activitats generals però, sobretot, tenen sessions psicosociopedagògiques on es parla de cada alumne i es prenen i revisen decisions. Els equips de proximitat eviten desviacions en l’avaluació i mantenen criteris i nivells de referència per a l’acreditació acadèmica.

Aquest model didàctic i organitzatiu d’escola és el que permet incorporar velles tècniques com la recitació oral, el llibre de lectura, l’escriptura manual i les tecnologies digitals que amplifiquen aquests aprenentatges i capaciten per al món actual. Es crea un ambient d’aprenentatge col·lectiu amb diversificació d’activitats que contribueix a motivar i tothom està per la feina. Solament cal afegir l’autoemulació (Escola Activa, 24 i 26) que Freinet va concretar en l’assemblea setmanal on cada alumne dona compte de la seva feina personal i de la contribució al coneixement cooperatiu.

Això és pedagogia, ciència i sistema de l’educació. Correspon als mestres com a professionals, avui en una institució escolar que ha de garantir la direcció pedagògica. Però convé que famílies i ciutadans ho coneguin de forma general atès que l’educació és assumpte social. Tothom hi pot dir la seva però ha faltat coneixement, i mentre uns innoven impulsats pel vent de la tecnologia, altres es refugien en la cova de la tradició. També interessa als pares que volen la millor escola per als fills i, si poden escollir, que tinguin indicadors de com ha de ser l’ensenyament actual.

© El Punt Avui