Després d’un dissabte molt intens informativament parlant, amb informacions contínues, i molts cops contradictòries, de l’Iran —amb un anunci de compareixença “en minuts” de l’aiatol·là Ali Khamenei, quan ningú sabia si era viu o mort inclosa—, ens n’anàvem a dormir amb teletips que ens deien que el president dels EUA, Donald Trump, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, donaven per mort Khamenei. Cap confirmació llavors. Ha arribat de matinada. I ens hem llevat amb la notícia. A partir d’aquí, una altra jornada d’atacs dels EUA i Israel a l’Iran i de les forces iranianes a diversos països de la zona, en una escalada imprevisible amb anuncis i desmentiments d’atacs. I entre tanta intensitat i rapidesa informativa, tornem a casa que, després de setmanes també frenètiques per diversos fronts —la crisi a Rodalies, les vagues de metges i mestres, les negociacions pels pressupostos, l’ingrés i la convalescència del president de la Generalitat, Salvador Illa, etcètera—, sembla que hi ha una mica de calma (segurament quan llegeixin aquestes línies, els nervis tornaran a estar a flor de pell, i amb raó, almenys per als usuaris de Rodalies) i ens fixem en el que ens fixàvem abans de tota aquesta voràgine. A Tarragona, mig miler de persones s’han concentrat per exigir una atenció continuada de l’ictus a l’hospital Joan XXIII. Perquè, com molt bé diu el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), Alfonso López, “l’ictus no té horari”. I tant que no. I tothom ha de tenir garantida l’assistència sanitària que necessita a l’hora que sigui i visqui on visqui. Que les grans notícies d’abast mundial no ens facin perdre de vista el que passa a casa.

© El Punt Avui