Alguns van creure’s que si al capdavant del govern català hi havia algú del mateix partit del govern de Madrid, la cosa podria anar millor per Catalunya. Pels negocis immediats, uns, pels sous mínims urgents, altres. Fent abstracció de les condicions econòmiques colonials. En les darreres eleccions va canviar l’ordre jeràrquic del tripartit, ERC-PSC-Comuns. Joan Tardà anomenava “cruzado mágico” l’encreuament dels suports entre els governs d’ERC i el PSOE. Tocava desescalar i pactar. Però cap traspàs de competències s’ha complert. Un munt de taules de negociació van desaparèixer per art de màgia. També van desaparèixer milers de votants d’ERC just quan predicaven eixamplar la base. Un cop enviats a l’oposició van maniobrar a favor de l’exministre a canvi d’un “finançament singular”. Durant uns mesos el president Illa repetia que complirien tots els pactes. Poc després tant el govern català com el PSOE reconeixien que no es complirien. (Només s’ha pogut executar parcialment l’amnistia, que circulava per altres vies polítiques.) Aquests darrers dies l’Alfred Bosch qualificava d’“ensarronada” l’estratègia de Junqueras, i reclamava una nova consulta a la militància donats els incompliments. Just al revés Junqueras sembla respondre-li que retira tota pressió política al Congrés a Sánchez amb relació a l’incompliment del traspàs de l’IRPF. La por de Junqueras i Rufián ja no és només a un govern del PP i Vox, és veure com cauen els governs als quals van donar suport, el d’Illa i de Sánchez. Per corrupció. Per incompetència. Per estafadors. Perquè mai han complert ni els mínims amb Catalunya. I ara els ha esclatat als morros. I ERC no vol reconèixer que es va equivocar.

© El Punt Avui