Quan al mes de febrer de 2024 els pagesos van tallar carreteres i van omplir la Diagonal de Barcelona de tractors, tothom es va omplir la boca dient que sense ells no hi havia futur. Però qui se’n recorda ara, dels pagesos i de les seves reivindicacions eternes? Ben poques coses han canviat –sobretot en l’àmbit burocràtic i administratiu– i, mentrestant, ells continuen sent els únics capaços de garantir-nos allò més essencial: l’alimentació.

Mentre ocupaven portades de diaris i minuts de ràdio i televisió, tots teníem clar que el sector primari és una peça clau del present i del futur de la nostra societat. Però el temps passa de pressa i l’atenció mediàtica és volàtil. Ara són altres col·lectius, com els professors i els metges, els que han hagut de sortir al carrer per fer sentir la seva veu. La realitat, però, és tossuda: sense pagesos no podem omplir el rebost.

El problema, doncs, s’ha cronificat. La pagesia i la ramaderia viuen una crisi profunda i sostinguda, marcada per l’envelliment dels seus professionals, la manca de relleu generacional i les dificultats per........

© El Punt Avui