Cada setmana ens posen més difícil això de complir amb la màxima que defineix aquesta secció. Com guardar una certa serenor aquests dies en què molts hem esdevingut uns addictes a la guerra? Des del mateix moment en què Trump i Netanyahu van desencadenar l’operació Epic Fury ja no hem pogut desconnectar el cervell d’aquest tauler infernal. Cada minut, o fins i tot cada segon, estem alimentant aquesta síndrome que ens manté connectats a múltiples xarxes, mitjans digitals, televisions i ràdios perquè no se’ns escapi cap detall en aquesta autopista cap a la fi del món.

Vídeos reals o falsos –els nostres ulls no ho poden discernir i la intel·ligència artificial, tampoc– de bombes, coets hipersònics i drons caient sobre Teheran, Jerusalem, Tel-Aviv, Haifa, l’Aràbia Saudita, Kuwait, Dubai, Abu Dhabi, Qatar i fins i tot Xipre (en plena Unió Europea!) ens provoquen una sensació irreal, comparable a la de qualsevol bolet al·lucinogen, per no parlar del reguitzell de noms de líders (suprems o no) iranians que van caient un rere l’altre o les declaracions ostentoses del mateix Trump avisant que el seu magnificent exèrcit avança cap a la glòria. Quina? Ni ell ho sap.

Per si no en teníem prou amb els aiatol·làs d’un costat i els sonats de l’altre posant benzina en el nostre sistema nerviós, molts ja ens hem enfilat a la taula escoltant les paraules d’Emmanuel Macron: resumint, farem més armes atòmiques i si cal les usarem. Al pas que anem, serà ben aviat perquè s’hauran esgotat totes les altres.

Als ionquis de la guerra ens estan oferint, doncs, l’heroïna més pura de totes: l’Harmagedon, el lloc on els reis de la terra es preparen per a la batalla final contra Déu. Quin apòstol hauria predit que seria possible presenciar aquesta profecia en directe per TikTok o Instagram?

© El Punt Avui