L’orquestrina comença a tocar una cançó sota el cel d’aquest agost que ja s’acaba. De cop, una munió efervescent de persones que han reconegut la peça salten de les cadires i surten a la pista a ballar. És la màgia dels començaments.

Si el geni de la llàntia m’oferís un sol do, crec que triaria això: ser un pur inici. Estic convençut que els infants ens entendreixen tant, als adults, perquè són el revers virginal de la nostra pèrdua d’innocència. Ah, ser una d’aquelles arrencades de........

© El Punt Avui