La primera vegada que vaig veure jugar Maradona, alguna cosa va canviar en la meva manera de percebre. No sabia explicar-m’ho, però sentia que allò no era només futbol. Era una forma nova de realitat, una energia plàstica i artitzant que s’imposava amb la naturalitat d’un miracle menor.

Tenia setze anys quan vaig llegir El Aleph, de Borges, per primer cop. Era primavera. La finestra de la meva habitació estava oberta i hi entraven els xiscles de les orenetes que niaven sota els ràfecs de la teulada.........

© El Punt Avui